Nadius o experts digitals ?
Fa escassament tres setmanes llegia Adam Griego, bibliotecari de Stanford (EEUU),hores d’ara acabo de llegir un monogràfic de Anibal de la Torre, i no deixe de quedar sospès,de la rapida evolució que la cultura digital esta porta’n a terme , en parlaven de nadius digitals i immigrants digitals i ja en resultava d’allò mes sorprenent, quan veig tot el que ja hi ha i el nivell en quès desenvolupa la cultura digital en consideres un analfabet digital.
Es clar que pensem que els nostres menors disposen d’una destresa natural per a moure’s en els entorns tecnològics, però no deguem deixar-los sols amb aquesta pràctica, la responsabilitat com a ciutadans digitals adquireix ara una importància que està per descobrir, paraules claus com ciutadania digital, nadius digitals, aprenentatge, xarxes, models, etc. Son paraules que deurem tenir amb cura a partir d’ara.
Tot aquesta adaptació suposa avançar cap espais d’aprenentatge permanent, interconectac, permeable, modulars i d’acord amb les dinàmiques laborals de la segona dècada del actual segle , on fins i tot deuran canviar les competències bàsiques per a tenir èxit amb l’ informació i la comunicació, com diu Wagner , amb un canvi de paradigma , lo que fins ara es plantejava com una pura qüestió pedagògica deu convertir-se en una demanda social explicita. Certament estem confosos amb , nadius digitals amb expertes digitals , doncs els joves d’avui en dia son nadius digitals però no experts, per tal cal iniciar processo educatius per al “ mon digital “ i aquesta es la tasca que ens ofereix al mon docent. Doncs estem desaprofitant un potencial cognoscitiu d’allò molt interessant. Tenint sempre amb conte que les TICS es tracten sols d’una ferramenta i no cal oblidar quin es el paper de l’educació . Ales hores deurem tenir en conte les següents idees
Mirada tecnològica
Les xicotetes idees
Els grans projectes
El poder de les wikis
Educar provocativament
Plantejar els nous reptes institucionals
Totes aquestes idees ens porten cap un nou pas “ La ciutadania digital “, on el jove deu saber ser i capaç de fer , per a tenir un aprenentatge i una vida productiva en una vida mes digitalitzada, bogant per practiques mes segures, prendre actituds positives amb l’ús de la tecnologia , demostrar interès i responsabilitat personal, i exercitar un lideratge actiu , per tant les famílies com els sistemes educatius tenen la necessitat i la responsabilitat de promoure comportaments èticament naturals i solidàriament necessaris .
Bibliografia :” Nous perfils en l’alumnat : La creativitat en nadius digitals competents i experts rutinaris” Http:// rusc.uoc.edu. . Anibal de la Torre Espejo ( Coordinador de TIC del Institut d’Educació Secundaria , Antonio Gala, de Palma del Rio ( Córdoba )
lunes, 25 de enero de 2010
miércoles, 13 de enero de 2010
aniversari Enric Valor
Avui, 13 de gener de 2010, fa deu anys que Enric Valor va morir. Tenia 88 anys i n’havia dedicat molts a estudiar la nostra llengua i a construir un món literari impressionant. El seu llibre La flexió verbal ha estat de gran ajuda a l’hora de resoldre dubtes de mestres, professors, escriptors i estudiants en general. Les seues Rondalles Valencianes són un tresor lexicogràfic i d’imaginació. Ell sol va fer el mateix treball que els germans Grimm a Alemanya: estudiar la llengua i recollir els contes populars de tradició oral, que va literaturitzar perquè no es perderen. Entre les novel·les, a banda d’una trilogia magistral, Cicle de Cassana, cal destacar L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant. Els valencians hauríem de saber qui és Enric Valor i conéixer la seua obra. Un requisit de cultura normalitzada.
Estimava la llengua, llengua compartida amb catalans i balears. “El valencià fermíssim de la Foia de Castalla”, com a ell li agradava anomenar-la. L’emprava per a comunicar-se i per a crear mons imaginaris.
Era un home gran, però molt jove d’esperit. Un conversador infatigable i “un treballador de l’idioma” incombustible. Gaudia tant del treball lingüístic i literari que contagiava energia als qui el tractàvem. Se sentia orgullós de ser valencià i no donava ordres, sinó exemple: “Millorem el llenguatge”, proposava des del títol d’un llibre seu…
Els professors hem aprés molt d’Enric Valor i avui, dia 13 de gener, el volem recordar perquè som agraïts i no volem oblidar ni la vida ni l’obra d’un dels nostres millors narradors, d’un senyor escriptor, d’un referent cultural i cívic clar.
Estimava la llengua, llengua compartida amb catalans i balears. “El valencià fermíssim de la Foia de Castalla”, com a ell li agradava anomenar-la. L’emprava per a comunicar-se i per a crear mons imaginaris.
Era un home gran, però molt jove d’esperit. Un conversador infatigable i “un treballador de l’idioma” incombustible. Gaudia tant del treball lingüístic i literari que contagiava energia als qui el tractàvem. Se sentia orgullós de ser valencià i no donava ordres, sinó exemple: “Millorem el llenguatge”, proposava des del títol d’un llibre seu…
Els professors hem aprés molt d’Enric Valor i avui, dia 13 de gener, el volem recordar perquè som agraïts i no volem oblidar ni la vida ni l’obra d’un dels nostres millors narradors, d’un senyor escriptor, d’un referent cultural i cívic clar.
miércoles, 6 de enero de 2010
sábado, 2 de enero de 2010
PASION GITANA
Una vez hayas visualizado el video, que opinión te merece , su contenido resumelo y realiza un comentario personal, sobre el poema para ello realizaras una entrada en este mismo blog.
lunes, 21 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
